LA NARRACIÓN

Érase una vez un lugar llamado el "País SINHISTORIAS”. Sus habitantes nunca habían escuchado un cuento y, por lo tanto, no sabían narrarlo. Así transcurrieron años y años. Un buen día... apareció un viajero llamado BRESOLADO. Aquellas personas, poco acostumbradas a ver a gente extraña, se acercaron a él asombrados. BRESOLADO era un gran observador y no tardó mucho en darse cuenta de que algo extraño ocurría. Los niñ@s querían saber cosas sobre él. Le preguntaron de dónde venía y el viajero, que era un gran narrador, les contó una hermosa historia.

Por primera vez pudieron sentir que su imaginación volaba más allá de las fronteras de su país. BRESOLADO trasladó sus mentes a un lugar y tiempo nuevos. Les hizo descubrir  personajes que nunca habían imaginado. En fin, se dieron cuenta de que existían otros lugares donde la gente era capaz de contar historias. Esto provocó un gran revuelo. Los niñ@s querían escuchar más historias, pero BRESOLADO no podía quedarse eternamente con ellos. Sin embargo, decidió ofrecerles un regalo: la Fórmula mágica para narrar historias.

Hecho esto, BRESOLADO había cumplido su función, por lo que decidió volver a coger su mochila y emprender un nuevo viaje en busca de otras historias. A partir de entonces, los habitantes decidieron cambiar el nombre de su país, porque ya no tenía sentido llamarse así. ¿Qué nombre crees que escogieron? BRESOLADO enseñó a los habitantes del País SINHISTORIAS la fórmula para narrar historias. ¡Ahora podían contar cuentos! Pero era también un gran trabajo, ya que tenían que aprender a combinar los elementos de la narración. ¿Sabes cuáles son esos elementos? Haz clic en cada uno de ellos y descubre su función.

LA NARRACIÓ

•  És el resultat de NARRAR, és a dir, referir una successió de fets que ocurrixen en un temps i lloc determinats, i a uns personatges concrets.
• La composició final ha de contestar les següents preguntes:

                                                  QUI?   QUÈ?   ON?   QUAN?

• La situació inicial passa per una sèrie de variacions o transformacions abans d'arribar a la situació fianl

ESTRUCTURA:

1. Plantejament: presentació de la situació inicial.
2. Nus: conflicte i trama principal.
3. Desenllaç: resolució de conflicte i situació final.

• Els fets referits cal que estiguen relacionats i que succedisquen de manera ògica, és a dir, tot allò que passa està causat per un "abans" i té com a conseqüencia un "després".
• És freqüent l'ús de conjuncions, adverbis i/o les locucions corresponents. Els verbs utilitzats solen indicar moviment, acció i llengua.
• Els fets plantejats poden ser reals o ficticis.
• El temps de la narració pot ser present, passat o futur.

NARRADOR

• És un personatge creat per l'autor i que té com a missió contar la història.

               1. En primera persona:

                   + Si és el protagonista la narració s'anomenarà AUTOBIOGRAFIA.

                   + Pot ser testimoni dels fets o coneixedor dels mateixos, en ambdós casos actuarà com a conductor de la  història.

              2. En tercera persona:

                    +El narrador té un coneixement total de fets i personatges.

                    + El narrador conta el que va passant com si estiguera observant els fets i els personatges.

PERSONATGES

• Principals: 

            a) Protagonista: és el personatge que apareix al llarg de tota la narració i sobre el que   recau l'acció directa de la història. Pot haver-ne més d'un.

            b) Antagonista: és el principal oponent del protagonista, crea obstacles que el protagonista ha de superar. pot haver-ne més d'un.

• Secundaris:

           a) No estan implicats directament en la història, tenen una participació menor. Intervenen en els fets però no de manera continuada. Són relevants perquè sense tenir una participació fonamental sempre hi ha un motiu que justifica la seua aparició.

DIÀLEG DE LA NARRACIÓ

• Estil directe:

          a) Es reprodueixen de forma literal les intervencions dels personatges. Gràficament les intervencions han d'anar precedides per un guió o escrites entre cometes. Poden afegir-se acotacions que vagen indicant la intervenció i/o actitud dels personatges.

• Estil indirecte

        a) El narrador conta allò que diuen els personatges. pot especificar també les actituds i/o sentiments.