UN DELS MITES DE RÒMUL I REM

El naixement de Ròmul i Rem

Numitor, rei d'Alba Longa, una ciutat mítica del Laci, va ser derrocat pel seu germà Amuli. L'usurpador va matar la descendència masculina de Numitor alhora que va obligar l'única filla d'aquest, Rea Sílvia a fer-se vestal per tal que el vot de castedat imposat pel seu sacerdoci li impedís tenir fills que disputessin el tron al nou rei. Tanmateix Rea Sílvia es queda embarassada del déu Mart i dóna a llum bessons, Ròmul i Rem. Amuli, empresona la noia i ordena llançar els dos infants al riu Tíber. Però l'atzar o el destí salven la vida dels nens perquè el riu es desborda i els esbirros del rei han d'abandonar el cistell que els conté en l'aigua més calmada d'un toll. Així, el cistell resta a la vora de la riba, on els troba una lloba, atreta pel seu plor. L'animal els salva i els alleta fins que un pastor anomenat Fàustul els troba i els porta a casa seva, on ell i la seva esposa Larència els criaran com si fossin fills seus.

Mart i Rea Sílvia, detall del mosaic del circ de la vil·la de Can Pau Birol, 300 d.C., Museu d'Història de la Ciutat de Girona (S.G.).

Els bessons van créixer com uns pastors més, sense saber el seu origen, malgrat que Fàustul ja sospitava la seva nissaga reial, fins que un fet casual ho posa al descobert.Uns lladres que s'havien barallat amb Rem l'acusen injustament davant el rei Amuli d'haver malmès els camps de Numitor i finalment és lliurat al mateix Numitor perquè li apliqui un càstig. Però quan aquest el coneix, s'assabenta de l'edat que té i de l'existència del seu germà bessó, lliga caps i acaba per endevinar que es tracta del seu nét, i encara més quan per la seva banda Fàustul explica a Ròmul les circumstàncies en les quals els havia trobat i les sospites que tenia des de feia temps. Aleshores s'ordeix una conxorxa en dos fronts per acabar amb Amuli: Ròmul ataca el palau reial amb els seus companys pastors, mentre que Rem ho fa des de casa de Numitor. D'aquesta manera aconsegueixen matar Amuli i restituir el reialme a Numitor.

La lloba alletant Ròmul i Rem, Musée du Louvre, París.

La fundació de Roma

Els bessons, després que veiessin reconeguts el seu llinatge reial, decideixen fundar una nova ciutat allà on havien estat trobats. Però immediatament va sorgir la disputa per quin dels dos germans donaria el nom a la ciutat i en seria el rei, puix que no se sabia quin dels dos era el primogènit. Així és que la decisió es va deixar a la voluntat dels déus per mitjà de la consulta dels auguris. Primer va semblar que afavorien Rem, perquè va ser el primer a veure sis voltors, però tot seguit Ròmul en va veure el doble. Ròmul, doncs, es va proclamar rei i va traçar els límits sagrats de la nova ciutat al voltant del Palatí, amb una arada tirada per un toro i una vedella. Rem, sense acceptar la seva derrota, va desafiar la naixent autoritat del seu germà saltant el solc que assenyalava el traçat de la futura muralla i aquest el va matar travessant-lo amb una llança. Així, Roma, tal com Ròmul va anomenar la ciutat tot just fundada a partir del seu propi nom, va néixer amb un fratricidi. Era el 21 d'abril del 753 a.C.

Els pastors, els albans i els llatins que havien aplegat Ròmul i Rem no feien un número suficient per formar una ciutat. Per això va oferir dret d'asil a tothom que volgués establir-s'hi, sense preguntar la seva condició o origen. Desertors, apàtrides i esclaus van cercar-hi refugi, de manera que es van reunir prou homes per poblar la ciutat, però mancaven dones. I amb la mena de gent que hi vivia, cap dels pobles del voltant volien casar les seves filles amb els que ja eren anomenats romans.

El rapte de les sabines

Al cap d'un temps intentant en va convèncer els veïns, Ròmul va decidir recórrer a la violència per assegurar la continuïtat de Roma. Va convidar els pobles pròxims a uns grans jocs atlètics i eqüestres. Els veïns, majoritàriament sabins, hi van acudir amb les seves esposes i filles i mentre tots estaven pendents de l'espectacle, els romans van arrabassar per la força les noies solteres dels seus pares, que van ser obligats a marxar sense les seves filles.

Seguint les instruccions de Ròmul els romans van fer tot el possible per calmar amb amor, bones paraules i carícies les que havien estat forçades a ser les seves mullers. Tanmateix naturalment, els pares no van quedar-se de braços plegats, sinó que van emprendre una guerra contra els romans per recuperar les noies. Els romans van vèncer els pobles menys nombrosos sense gaires problemes, però els sabins van saber actuar amb prou astúcia per posar Roma en greu perill. En efecte, el rei sabí Taci va subornar amb or una jove romana, Tarpeia, perquè els obrís les portes de la ciutat, una traïció que va ser premiada pels sabins esclafant-la amb els seus escuts. Un cop els atacants havien aconseguit sotmetre bona part de la ciutat, quan l'exèrcit sabí era davant per davant del romà i semblava inevitable un ferotge combat decisiu, les dones que havien estat raptades van precipitar-se entre els uns i els altres suplicant que s'aturessin perquè no volien que els seus marits i els seus pares es matessin entre si. Commoguts pels precs desesperats de les filles dels uns i de les esposes dels altres, els sabins i els romans acorden no solament fer la pau sinó unir els dos regnes en un de sol, governat conjuntament per Ròmul i Taci.

La intervenció de les sabines, de David, Musée d'Orsay, París.

La divinització de Ròmul

Quan Taci va morir Ròmul va restar com a únic rei, estimat pel seu poble i engrandint el poder de Roma durant molts anys, fins el dia que va desaparèixer enmig d'una tempesta mentre passava revista a l'exèrcit. Al cap d'uns dies un somni va advertir els romans que Ròmul s'havia convertit en un déu i que havia de ser adorat amb el nom de Quirí.